Francesc Serrat. Entrevista. Gazeta de Manresa. Manresa, 28.8.1979

 
     
 

Pere Porquet, Primer premi de pintura sobre paper

No crec en l’inspiració sinó en un treballar constant

 

Nascut a Lleida, però més Manresa que altra cosa- resideix a la nostra ciutat des de fa 32 anys -, en Pere Porquet Morera, que va ser guardonat amb el primer premi de pintura sobre paper en el cinquanta Concurs-Exposició d’Artistes manresans, és home de conceptes clars, força realista i que potser- malgrat que no li ho demanéssim- “passa” una mica de la bohèmia en que es generalitza els integrants del món de l’art. Ell, per contra, la vida familiar i concretament el moment de contraure matrimoni han estat motius decisoris a l’hora de reemprendre l’activitat artística. La responsabilitat familiar, per això, fa que toqui de peus a terra i treballi en allò que resulta més profitós. “tinc quatre fills – ens recordava- i en el moment de decidir què fer, la responsabilitat familiar pesa el seu

Una trajectòria en síntesi

Pot dir-se que la meva inquietud artística – ens explica Porquet en el seu estudi de treball - va despertar-se allà als quinze anys i s’estengué fins els 18, que fou quan quan em vaig traslladar a Manresa. Aleshores i conseqüència de la desconexió que vaig experimentar dins dels ambients artístics d’ací, vaig sofrir un lapsus de creació i producció que enllaçaria ja pràcticament amb la meva incorporació al servei militar. Ja de tornada, passat un temps vaig casar-me i el que per molts resulta un obstacle per la seva vida artística, a mi em va servir d’eina totalment vàlida per a recuperar-me. Encara que a la meva muller no agradi que mencioni això, ella va ser molt important a l’hora de reemprendre la pintura.

- És considera més dibuixant que pintor o al revés

Crec que sóc més pintor. De tota manera, el dibuix és un vehicle; diguem-ne que tots els mitjans que s’emprenen per a arribar a una obra són vehicles només.

- Quants quadres té pintats?

No ho sé. No es poden calcular a cop d’ull. Sí puc dir-te que a casa i repartit per ací n’hi deuen haver uns 800.

- Considera vàlids els Certàmens.

Els concursos i manifestacions artístiques d’aquests tips els considero relativament vàlids, però al meu parer és que l’art ni pot ser mai competitiu. Els concursos de pintura ràpida tenen de positiu, per exemple, la importància que pot tindre dintre del camp de la promoció entre els més joves i l’ambient que es forma, però quan a art en si, no em mereix la mateixa valoració.

- Quina alternativa veu més escaient per a promocionar els joves artistes?

S’haurien d’otorgar beques i donar més facilitats a quins demostrin inquietud i aptituds per al món de l’art. Tot el demés està massa embolicat.

- HI ha una hora especial en que s’inspiri?

Jo d’entrada no crec en la inspiració, sí crec en el treball constant. En l’art la constància és molt important. L’hora en que normalment pinto és després de sopar i ho faig en un promig de dues o tres hores diàries, però cal dir que no m’hi guanyo la vida. Tinc altra feina. Per això puc permetre’m de posar les obres al preu que em sembli.

- Quantes exposicions?

Individuals, unes catorze o quinze. Per aquest any en tinc encara dues de programades una a Syra, de Barcelona, i l’altra a Xipell.

- Digui’m que n’opina del premi?

Ja he donat abans la valoració que en tinc dels certàmens. Aquest any m’hi he presentat per motius extres. Cal dir, però, que sempre he cregut en la honestedat dels jurats, m’hagin premiat o no.