L’antologia Porquet (1065 – 1978)

Obra recent: actitud mental davant la natura

 
     
 

En Pere Porquet és un dels pocs artistes que tot i inscriure’s en la vessant paisatgística, escapa de la visió estrictament impressionista tan freqüent en aquestes terres. Una evolució coherent ha anat marcant l’obra d’aquest artista, que ara ha presentat una antològica d’olis i ceres dels últims tretze anys (1965-1978) a la Caixa d’Estalvis de Barcelona.

Les obres dels primers anys, si bé manifesten una rigidesa formal deguda a les composicions i formes rectilínies, denoten ja un interès pel treball del color, per obtenir uns grisos naturals i nets de tot color superflu. UN gran salt es produirà cap el 1967-68 quan el paisatge serà transformat totalment per la visió personal i subjectiva de l’artista i esdevindrà un món de corbes, que tancaran en diverses masses un paisatge que ja no serà una visió objectivada de la realitat, sinó subjectivada totalment i amb una exaltació del color per sí mateix, essent coneixedor l’autor dels valors complementaris en el color i les seves harmonies. M.Denis. ja va dir que un quadre era una superfície coberta per colors disposats en un cert ordre . També per a la pintura d’en Porquet s’escau la teoria de les deformacions del mateix Denis: l’una objectiva que s’aferma en una concepció purament estètica i decorativa, sobre principis tècnics de coloració i composició i l’altra, la subjectiva que fa entrar en joc la sensació personal e l’artista, la seva ànima, la seva poesia, amb també un sentiment de la natura, el qual, teòricament, exclou almenys l’abstracció i la literatura.

L’obra de Porquet es fonamentarà sobre aquests principis fins gairebé arribar a l’obra més recent (1878), no sense haver passat per una repetició que ha ratllat la decoració. És ara quan l’autor es presenta amb una nova actitud davant la natura. Diríem que és una actitud més mental, més raonada, més sensitiva i d’una transformació de la realitat més gran. Es manté la passió pel color, però l’obra, en conjunt, ha adquirit un caire més simbòlic, abstractitzant i d’accentuada síntesi d’allò de la natura que per si mateix ja era simple.

EnPorquet, a part d’olis i ceres, porta a terme la pràctica el gravat, l’aiguada i l’aquarel·la. De gravat encara no se n’ha vist res públicament, i esperem que aviat es puguin conèixer les obres d’aquest lleidatà que ha realitzat la major part de la seva tasca a Manresa.

 
     
 

Pilar Parcerisas. Regió 7. Manresa 26.5.1979