Carta de Ramón Llovet

Barcelona, 19 de maig de 1979

 
     
 

En Pere Porquet

Estimat amic: Aquest dilluns, junt amb la meva esposa vàrem anar a Manresa a visitar la seva exposició. Vàrem tenir sort, doncs a dos quarts de cinc ja estava obert, ens digueren que era degut a que era dia de mercat. Dir que em va agradar fora quasi no dir res, però ho dic afegint-hi que aquests darrers temps és una de les millors exposicions que he vist i per amistat i curiositat vaig fer el viatge, però vaig està pagat amb escreix. Jo no sabria com descriure la vostra feina, però d’ella se’n desprès l’alenada de les coses que són de debò. No sé si haureu tingut èxit de venta, però per Deu no defalliu, recordeu que el nombre d’imbècils és infinit i això no és culpa vostre. Vos porteu la vostre espurna de llum, retornant el do que us ha estat donat; allà ells i tenen ulls i no saben veure. L’artista és un solitari, però combrega amb tot l’univers, crec que val la pena! Us desitjo tota la sort amb el més cordial afecte,

(signat Ramón Llobet)

 

Vaig fer tres fotos que si surten ja us les enviaré.